Sempre m'ha agradat pujar muntanyes, fer escalada fins als cims més alts. Sóc federada de muntanya a través de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, tinc una llicència FEDME-C, la qual em permet trobar-me assegurada a tota la Península Ibèrica i part d'Europa, des de fa 4 anys. Aquest estiu vaig completar la travessa Carros de Foc, una ruta circular de diversos dies pel Parc Natural d'Aigüestortes i Sant Maurici, a la Vall d'Aran, completant un desnivell de 7000m acumulats en 5 jornades. Hi ha una modalitat que es diu Sky Runner, només apte per a competidors d'ultra trails, corredors que completen aquest desnivell en només 24h, sense dormir ni fer aturades, gairebé. Per a mi, la competició no et permet del tot gaudir dels paisatges i de la fauna i flora autòctona de la zona. Tot i haver pujat ja força cims, el pic més alt a on he arribat ha estat el Taillon, al Pirineu d'Osca, de 3144m d'alçada.
Però hi ha una cosa que em falta encara per probar, i no és ni més ni menys que realitzar una travessa nocturna en la seva totalitat, caminar durant hores amb frontal, ja que la manca de llum dificulta l'orientació i posa a prova els teus reflexes, però dóna lloc a trobar espècies d'animals que s'amaguen durant el dia. Orientar-se amb les estrelles, distingir les osses, la via làctia i les constel·lacions. Animo a qualsevol persona, sense que importi l'edat ni la condició física, a fer un tomb per la muntanya, amb respecte per l'entorn i pels gegants que ens posen a prova cada dia als qui estimem de tot cor l'alta muntanya.
